Centre de serveis

L'important allargament de l'esperança de vida de la població produït en les últimes dècades és un fenomen que caracteritza les societats avançades dels primers anys del segle XXI. Aquest fenomen és altament positiu ja que suposa la possibilitat de viure més anys gaudint d'una bona qualitat de vida i participar d'una manera activa en la visa social, i aportar a la societat la riquesa que suposa la pròpia experiència vital.

Però per altra banda, també suposa la necessitat d'atendre els requeriments assistencials que poden tenir determinades persones a causa de la pèrdua de capacitats per a realitzar, d'una manera autònoma i independent, les seves activitats quotidianes. Aquest fet és conegut com a dependència i, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, està més relacionat amb l'envelliment de les persones.

Amb la finalitat de cobrir aquesta necessitat social, s'han dut a terme les obres de construcció d'un centre de serveis a Agullana. L' Ajuntament projecta recuperar per aquest fí el conjunt de l'edifici de l'antic Asil Gomis. Ha decidit destinar el programa de Centre de Dia per a la gent gran una de les plantes de l'edifici en concret la que es disposa directament sobre el nivell natural del terreny a peu pla dels jardins formats en un terraplé aixecat sobre el carrer de Dolors Gomis.

El programa proporcionat per l'Ajuntament d'acord amb les directrius de la Generalitat preveu per a una capacitat de 24 places:

a) Recepció, i despatxos d'administració i direcció.

b) Sala d'estar i activitats de lleure d'una superfície de 1200 m2 oberta cap a una terrassa orientada a llevant acompanyada d'una sala interior de descans i repòs d'una superfície de 35m2.

c) Sala de rehabilitació d'una superfície de 50m2 acompanyada de dos banys geriàtrics i tres saletes o despatxos d'atenció personalitzada aptes per a infermeria, medicina, podologia i perruqeria.

d) Sala-menjador d'una superfície de 50m2 servida per un office adaptat per a servei de càtering d'una superfície de 30m2 i amb accés independent apte per a subministres amb vehicle des de l'exterior.

e) Serveis annexos amb bugaderia i magatzem net, vestidor de personal i lavabos adaptats.

f) Magatzem general amb accés independent des de l'exterior. 

Un cop finalitzades les obres, aquest equipament entra en funcionament a principis del mes de gener de 2011.

El nou centre de serveis d'Agullana és una plataforma de serveis propis d'un centre de dia i d'altres serveis de caràcter ambulatori que s'aglutinen en tres àmbits d'actuació: atenció personal, atenció a la família i atenció a l'entorn i accessibilitat.

Tota aquesta cartera de serveis està destinada a satisfer les necessitats de les persones grans majors de 65 anys i que desitgin romandre a la seva pròpia lar, independentment que es vegin afectades per un deteriorament físic, cognitiu o per una dificultat social que els minvi la seva capacitat d'autonomia per a la realització de les activitats de la vida diària.

 

L'ASIL GOMIS ( història )

Les dues primeres dècades del segle XX Agullana va viure una mena de competència entre les principals famílies benestants per a fer de mecenes d'algun projecte d'ús social, i fruit d'aquesta competència resultà l'enorme edifici de maó vist i sòcols de pedra granítica que hom troba just a l'entrada del poble: l'asil Gomis.

Segons les investigacions fetes per Maria Teresa Genís, sembla que Lluís Gomis va fer l'encàrrec, al voltant de 1910, del primer projecte a un arquitecte no determinat, però la seva mort, el 1910, va deixar-lo oblidat.

El 1918, en contraure matrimoni la vídua Gomis, Teresà Pallejà, amb Josep Parellada i Faura, el projecte es va rehabilitar, i la primera pedra de l'edifici es posà el 9 de novembre de 1919.

La insuficiència del terreny escollit va fer que els mecenes adquirissin per 18.000 pessetes un terreny propietat de Lluís Marià Vidal en el lloc on actualment s'aixeca l'edifici.

El 30 d'abril de 1932, Josep Parellada, en nom de la seva dona, va fer donació perpètua a Josep Yrla, comissari delegat a Girona de la Generalitat de Catalunya. Les condicions de la donació es fixaren en un document del 20 d'abril de 1932, i entre altres coses comprometien a acabar les obres en el termini d'un any i a donar preferència als vells d'Agullana i dels pobles veïns de Cantallops, Capmany, Darnius, la Jonquera, Massanet de Cabrenys i la Vajol.

La Diputació de Girona acceptà la donació el 27 d'abril de 1932 i el seu arquitecte, Emili Blanc, va dirigir les reformes. El mes de febrer de 1937 arribaren les asilades i el personal de servei. Entre tots sumaven un total aproximat de cent persones.

L'asil va funcionar durant 32 anys i la presència de les velletes al poble arribà a ser quelcom assumit com a propi. El 18 de febrer de 1969 les asilades varen ser traslladades a l'asil de Girona i des d'aleshores l'edifici entrà en un procés de degradació inaturable.

Durant els anys d'abandó es van succeir propostes de reutilització. Així, el 1972, essent Joan Gich delegado nacional de Educación Física y Deportes va fer una proposta, que no va quallar, de conversió en residència d'esportites.

Malgrat l'interès dels successius ajuntaments pel tema i les gestions dutes a terme primer per a reobrir l'asil com a residència de la tercera edat, més tard per a convertir l'edifici en casa de colònies i encara més endavant per fer-hi un museu de prehistòria a proposta de Pere de Palol, no va ser fins que es va fer aquesta darrera gestió, el 1985, que la Diputació de Girona va destinar una partida de cinc milions de pessetes per a restaurar l'edifici en allò més urgent.