L'Estrada

Situat a l'est del poble d'Agullana, al mig del poc espai de terres de conreu que té el terme municipal, l'Estrada és un veïnat d'unes 20 cases i en el qual avui dia viuen unes 25 persones. per accedir-hi cal prendre un camí que surt de la carretera d'Agullana a l'altura del mas de can Romans.

El nom d'aquest veïnat ha cridat sempre l'atenció, perquè la paraula strata en llatí significa camí empedrat i realment l'Estrada és un conjunt de cases construïdes al costat d'un camí que hi ha qui diu que podria haver estat la Via Augusta i que a l'època medieval es coneix amb el nom de la Strata Francisca. Alguns estudiosos, com J. Badia, pensen que el camí en qüestió no té un origen romà, sinó anterior.

Els dos dòlmens que avui té Agullana són en realitat dins el terme de l'antiga parròquia de l'Estrada, als boscos de Cumanera; i en el lloc dels Palaus, al mateix terme, a més del menhir que duu aquest nom, es conserva algun fragment de l'empedrat de la calçada romana, encara que avui es troba colgat sota una capa de runa, i tot fa pensar que aquest és un lloc on podia haver-hi restes d'una vil·la romana.

L'església de Santa Maria de l'Estrada és citada en documents del segle XIII, concretament a les Rationes Decimarum del 1279 i 1280 i en el segle XIV les referències a aquesta església són freqüents. L'església actual, però, és de ben entrat el segle XVIII.

El fet que als ss. XVII i XVIII sovintegessin els enfrontaments entre espanyols i francesos en aquesta zona fa fàcil imaginar que l0edifici medieval fos destruït, ja que per exemple el 1675 les tropes franceses hi instal·len el seu quarter de cavalleria i sovintegen els enfrontaments bèl·lics. És el preu de viure al costat d'un camí que porta directament al coll de Panissars.

Aquesta església és d'una sola nau, amb tres capeles a cada una de les seves bandes. De l'antiga volta només resten l'arc triomfal de punt rodó i els tres arcs torals, també del mateix tipus. L'absis és poligonal i de cinc cares. L'única porta d'entrada s'obre façana que dóna a la plaça major. Sota un rosetó que presideix el centre de la façana hi ha un arc de descàrrega i emmarcada per aquest hi ha una portada feta amb carreus de granit i decorada amb elements geomètrics. La seva llinda té una petita fornícula i duu gravada la data de 1780 dins el releu circular. El forellat de la porta és una interessant peça de forja.

A l'angle est d'aquesta façana hi ha un campanar inacabat, de planta quadrada, que fins al 1936 tingué dues campanes.

Malgrat que l'estat de conservació de l'església no era bo des de començament del segle XX, el fet que al 1936 es traguessin les teules i s'utilitzessin per a fer la cooperativa sureda d'Agullana va provocar que la ruïna de l'edifici fos total. El Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès va projectar una restauració en dues fases, la primera destinada a consolidar els arcs torals i triomfal (1988) i la segona dirigida a cobrir la nau principal i a adequar el seu interior a la realització d'activitats al servei del veïnat.

Actualment cada 5 de gener es fa la rebuda dels Reis d'Orient per a tots els nens i nenes que viuen al veïnat, i per la Festa Major de l'estrada ( el darrer diumenge del mes d'agost) s'hi celebra ofici solemne.

També en contades ocassions si han celebrat algun bateig i algun casament.

Encara que dependent d'Agullana, l'Estrada ha tingut una forta personalitat. Dedicats a l'activitat agrícola i surera, l'any 1874 29 estradencs fundaren la societat  "La Providencia" i el 1885 edificaren el seu local social. Durant molt temps va tenir el seu propi mestre de primeres lletres.    

La casa pairal dels Torrent és l'edifici més notable després de l'església, a dia d'avui s'hi troba ubicat l'espai d'art del pintor Antoni Federico. Aquesta i altres cases del veïnat tenen unes magnífiques llindes historiades tant a les portes com a les finestres.