L’Albera, territori d’exili
La serralada de l’Albera va tenir dos dels principals passos de sortida dels exiliats: La Jonquera-El Pertús i Portbou-Cervera. Durant els darrers dies de gener del 1939 i els primers de febrer, tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista, que finalment no va poder atrapar aquell contingent de gent que reculava. La Generalitat de Catalunya, el govern de la República espanyola i del govern basc, després d’haver-se instal·lat uns dies a la comarca, seguiren el camí de l’exili. El dia 10 de febrer els franquistes arribaren a la frontera.
Per què Agullana ?
El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per aquell èxode massiu. Acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Acondicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.
La cultura, eina de resistència, motor de la represa
La derrota del bàndol republicà, en la guerra civil del 1936-39, amenaçà la mateixa existència de la cultura catalana, a causa de la voluntat genocida del dictador, el general Franco. L’exili suposà, sobretot als primers anys, el principal àmbit de resistència antidictatorial. I la cultura esdevingué, cada cop més, la principal eina d’aquesta resistència, en detriment de les armes. La represa cultural moderna, després de l’enfonsament bèl·lic, s’inicià, dons, a l’exili.
Un exili fructífer
L’exili cultural catal`, que es va iniciar el 1939 i que no va acabar fins al final del franquisme(a finals dels anys setanta), va ser molt fructífer, malgrat les dures circumstàncies en què es va desenvolupar. Va poder preservar la cultura i la llengua catalana, perseguida i amenaçada de mort en el mateix territori català. I també va poder mantenir i desenvolupar el geni dels creadors exiliats. Això va permetre fer una aportació decisiva als diferents països d’acollida i també als mateixos territoris catalans. El llegat d’aquest exili és riquíssim i per això ens cal recuperar-lo i difondre’l.
