La Necròpolis de Can Bech de Baix
S'anomena així el jaciment del bronze final ubicat al terme municipal d'Agullana . Aquest jaciment arqueòlogic fou descobert per casualitat l'any 1927 per l'escriptor gironí Miquel de Palol. Però no fou fins el 1943 que el seu fill Pere de Palol i Salellas efectuà les primeres excavacions . A partir d'aquest moment la necròpolis de Can Bech de Baix esdevingué un referent per els estudiosos de camps d'urnes del Bronze Final de l'occident mediterràni. L'excavació permeté l'estudi d'un miler d'enterraments que foren publicats l'any 1958. No va ser fins el 1973 quan es reemprenen els treballs d'investigació de la necròpolis amb estudiants d'arqueologia sota la direcció del Catedratic de la Universitat de Barcelona Pere de Palol.
Són precisament les troballes d'aquesta campanya que s'ubiquen en la sala d'exposicions de la necròpolis de Can Bech de Baix d'Agullana.
La necròpolis de Can Bech de Baix és un cementiri de tipus de camps d'urnes que es caracteritza perquè desprès de cremar els morts es dipositaven les restes òssies en un recipient de ceràmica i s'enterraven en unes fosses excavades al subsòl.
Encara que moltes societats antigues han demostrat practicar la cremació del cadàver per enterrar els seus morts l'aparició del ritu funerari de la incineració es presenta a Catalunya com un fenomen nou durant l'època de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro.
Ens trobem que aquest període és de gran transformació de l'Empordà, entre els canvis hi ha el del ritus funerari significació que trenca amb les creences religioses arcaica.
El Bronze final és un període ben delimitat en el temps (1000- 700 a C) i amb una cultura material ben definida. A la Necròpolis està situada en una zona de pas de pastors transhumants que van introduir les noves costums que entre d'altres va quedar palés en l'enterrament dels morts.
La datació és del S. X al VII a. C. comprèn des de finals de l'Època del Bronze fins els inicis de l'Edat del Ferro.
Aquesta necròpolis que es calcula d'un miler de tombes fins ara se n'han excavat 413.
L'estructura de les tombes és molt senzilla. Consisteix en un forat a terra on es col.loca l'urna cinerària coberta d'una tapadora protegida per una llosa. Sovint ens trobem amb superposicions de tombes que testimonien que l'exterior de les tombes no es devia senyalitzar sistemàticament.
El mort algunes vegades era incinerat vestit i amb alguna joia o objecte personal, d'altres els objectes d'ornamentació no passaven per la pira sinó que es dipositaven al fons de l'urna abans de posar-hi les restes del cadàver.
Algunes tombes contenen objectes de ferro importat. Aquests objectes representen una novetat i demostren contactes a llarga distància. El ferro era en aquell moment un signe d'estatus atès que la metal.lúrgia del ferro autòctona trigarà encara a desenvolupar-se. Els objectes de ferro són sobretot ganivets i braçalets.
Els estudis antropòlogics i de composició de l'aixovar han demostrat que hi ha una diferència de tombes masculines i femenines i també una jerarquització. Aquests estudis es publicaran en una monografia del jaciment que s'editarà el 2004.
Horari de visites: Consultar a l'ajuntament
